Dia 3: Per fi es divendres!!

Així es com em van rebre per el matí els alumnes a la fila, “Per fi es divendres”!!

El divendres quan vaig aplegar al col·legi on estaven fent la fila els alumnes de la meua classe, em van donar els bons dies i vaig estar parlant amb M. i LL... i a que no endevineu de que? De la Llei Wert! Entre altres coses clar...

Però em va sorprendre perquè els xiquets sabien coses com que amb aquesta nova llei ja no n’hi ha cicles per exemple, i em vaig donar conte que els xiquets de hui dia estan mes espavilats que el xiquets d’abans.

A primera hora tenien música i varem anar a una classe que té el col·legi específicament per aquesta assignatura. Aquesta classe era mes gran que l’altra i tenien instruments. La classe em va agradar molt, perquè la mestra els proposava una activitat de escriure els noms de les notes d’un pentagrama i d’endevinar mitjançant uns dibuixos els diferents conjunts musicals o solistes (com solista, cantant “a capella”, cor sifònic, duet...) i després de corregir l’activitat de posar el nom de les notes del pentagrama els alumnes tocaven la cançó en la flauta. A continuació la mestra els posava al radiocasset diferents cançons i els xiquets tenien que dir a qui conjunt musical pertanyia. Em va parèixer una classe molt completa i en la que els xiquets participaven, aprenien i seu passaven molt be.

A mes vaig estar parlant amb la mestra i em va contar una cosa que jo no sabia. Em va dir que aquesta classe per ser de línia en valencià sols tenia una hora de música a la setmana i els de línia en castellà dos i al següent any, era al revés. Amb açò, em va dir que per a ella una hora a la setmana era molt poquet i que tenia que aprofitar molt les seues classes.

Desprès varem tenir matemàtiques i aquesta classe no em va agradar molt perquè el tutor J. va corregir exercicis i sols donava la solució, no explicava el procediment. I els alumnes es queixaven perquè molts no entenien els problemes, però també el tutor tenia presa per avançar i no el va explicar. També m’he donat conte de que el temps a les classes n’hi ha que aprofitar-ho molt be perquè sinó a una classe no tens temps per a res.

I per últim, va vindre a classe un violinista molt famós. Aquest violinista va contar una historia als xiquets en la que entraven diferents temes com l’amor, l’odi, la guerra, la felicitat, etc. I depenent del tema tocava una melodia diferent. I al finalitzar l’activitat demanava als xiquets que feren un dibuix del que havien sentit amb alguna part d’aquesta historia.

Em va parèixer una activitat molt bona, perquè feia ús del seu violin per a ensenyar als alumnes les diferents emocions que podem sentir en algun moment i a mes els alumnes varen  estar molt atents i vam representar amb un dibuix el que havien sentit

Vos deixe  un dibuix de M. que estava molt content per el que havia fer i li vaig demanar fer-li una foto.

El dia va acabar amb els alumnes molt contents perquè començava el cap de setmana i molts s’anaven fora de valència, als seus pobles.